M’he sentit alleugerit quan he sentit al ministre pitjor valorat de la UE, De Guindos, dient: “Tranquilo Jose Ignacio”. Li acabaven de donar un premi, i estava pletòric. Fins i tot ha volgut ser graciós. Amb un somriure burlesc ha comptat amb la complicitat del alleugerit director general d'una institució que ha rebut 20.000 milions d’euros que no haurà de tornar, ja que el responsable últim d’aquest crèdit es l’estat Español i no el propi banc. En poques ocasions algú rep una quantitat tant important sense altre compromís que acomiadar a 5.000 persones, o que es comprometi a no invertir en un sector on ningú vol invertir. De seguida he pensat: que bé! Ara ja disposo de la meva part proporcional: 40.000 milions entre 40 milions de persones adultes, toca a 1000 euros per persona. Entre la meva dona i jo, avui hem rebut 2.000 € del banc central europeu. Però quan he vist la cara del Jose Ignacio Goirigolzarri, m’he adonat de la terrible realitat: la meva dona i jo devem 2.000 euros mes avui que ahir, i no tenim diners a Bankia, a Catalunya Caixa, ni a cap altre banc, i al nostre compte segueix corrent la tinta vermella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada