Tranquilo José Ignacio!

M’he sentit alleugerit quan he sentit al ministre pitjor valorat de la UE, De Guindos, dient: “Tranquilo Jose Ignacio”. Li acabaven de donar un premi, i estava pletòric. Fins i tot ha volgut ser graciós. Amb un somriure burlesc ha comptat amb la complicitat del alleugerit director general d'una institució que ha rebut 20.000 milions d’euros que no haurà de tornar, ja que el responsable últim d’aquest crèdit es l’estat Español i no el propi banc. En poques ocasions algú rep una quantitat tant important sense altre compromís que acomiadar a 5.000 persones, o que es comprometi a no invertir en un sector on ningú vol invertir. De seguida he pensat: que bé! Ara ja disposo de la meva part proporcional: 40.000 milions entre 40 milions de persones adultes, toca a 1000 euros per persona. Entre la meva dona i jo, avui hem rebut 2.000 € del banc central europeu. Però quan he vist la cara del Jose Ignacio Goirigolzarri, m’he adonat de la terrible realitat: la meva dona i jo devem 2.000 euros mes avui que ahir, i no tenim diners a Bankia, a Catalunya Caixa, ni a cap altre banc, i al nostre compte segueix corrent la tinta vermella.

Dos ministres, un objectiu.

Es realment inusual que dos propostes ministerials paral·leles en el temps rebin una resposta tant fortament contestada per part del principals sectors implicats. Que en podem inferir d’aquesta situació:

1ª Parlem de la llei Wert, o Gallardón, com si fossin dos essers sobrehumans sense nexe comú. Mentida! Els dos son ministres del PP, un partit on no hi caben veus dissonants i que sempre presenta una cara uniforme. Per tant jo deixaria de parlar de la llei de Wert o Gallardon i començaria a parlar de la llei PP2012 d’educació o la llei PP2012 de codi judicial. Els que la presenten no son mes que els missatgers, no els donem mes importància que la que realment tenen.

2ª El respectiu projecte de llei de cada àmbit no ha passat per les mans dels principals implicats i/o afectats, per tal que puguin dir-hi la seva. Això sembla des de ja un despropòsit, vist que les lleis han de servir per millorar els serveis que aquests mateixos donen, per tant no comptar amb ells per a elaborar-les denota una manca de professionalisme important.

3ª  Si tenim en compte que els objectius principals del govern son reduir l’atur i el dèficit públic, esta clar que si be el de justícia pot reduir el cost del sistema judicial de forma bastant minsa, pel que fa a la educació no hi ha cap part del projecte de llei que promogui l’estalvi de despesa pública i encara menys l’augment de la contractació. Així doncs, perquè es malbaraten els esforços en aquest sentit precisament ara?

Per tant:

La conclusió lògica d’aquesta situació es que en troben davant d’un escenari fictici de propostes que semblen mes dissenyades per dur-nos a un estat oníric, més que no pas per acostar-nos als problemes reals que estem patint. Així doncs, la pregunta es: perquè i per que ara?

Anem veure altres aspectes de la realitat del moment que detallo per odre de importància (sempre segons el meu humil criteri) , avia’m si així podem fer llum  sobre la nostra pregunta.

1: Acabem de rebre 39.500 milions d’euros que van a parar als bancs però que son deute de l’estat, per tant de tots nosaltres. Si demà Bankia o Catalunya Caixa fa fallida, sempre serà l’estat qui haurà de tornar els diners del crèdit. No se si aquest punt ha estat prou explícit en les declaracions del ministre Guindos.

2: Desprès de uns dades estadístiques deformades, al desembre tenim un IPC que triplica la revalorització de les pensions anunciada pel govern, contradient de forma escandalosa el programa electoral del partit al govern.

3: Les previsions del govern per l’any que ve difereixen en molt del que estableixen l’ FMI i la pròpia comissió europea, essent les dades publicades aquests dies en medis internacionals.

4: La situació judicial del PP esta ja superant mes records que el Messi, amb mes càrrecs públics encausats pels diferents processos oberts, que diputats al parlament, en el que son majoria absoluta, o sigui, molts.

5: El resultat de les eleccions del 25N a Catalunya ja ha passat la primera fase de descrèdit per part de la premsa nacional i ara rep una anàlisi mes acurada del think-tank mesetari, del que el Sr. Aznar n’és portaveu.

Jo no vull treure’n conclusions precipitades però, no sembla això una maniobra per fer que tots plegats seguim comprant loteria nacional? Ja ho diu l’eslògan: si somies: loteries! De moment sembla que a la majoria ens toca un malson.